Article d’opinió
Josep Giralt
i Lladanosa
President d’ASPID.
Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de
Lleida (ASPID). |
|
|
L'accés, en igualtat de condicions, als béns,
productes i serveis que ofereix la nostra societat, ha estat per
a les persones amb discapacitat un objectiu en el qual es
treballa des dels inicis de l'organització del moviment
associatiu.
Segons recull el Programa d'Acció Mundial per a
les persones amb discapacitat de les Nacions Unides, en el seu
paràgraf 95, "La tecnologia per a prevenir i superar la majoria
de les discapacitats existeix i es va perfeccionant, però no
sempre s'utilitza plenament. Els Estats i Membres han de prendre
mesures apropiades per a la prevenció de deficiències i
discapacitats i per a assegurar la divulgació dels coneixements
i la tecnologia pertinents”. L'equiparació d'oportunitats per al
nostre col·lectiu, està directament lligada amb l'aplicació de
la tecnologia al servei de la discapacitat, en àmbits d'actuació
com; la supressió de barreres arquitectòniques, la supressió de
barreres en el transport i l'eliminació de les barreres en
l'entorn de la comunicació.
Per
assolir aquestes fites, es fa necessària una posada al dia de la
nostra indústria nacional i per aconseguir-ho cal una forta
inversió en Innovació i Desenvolupament (I+D). Actualment, en el
nostre país la inversió en investigació i desenvolupament durant
el 2001 va ser del 0,96% del Producte Interior Brut (PIB),
enfront del 1,88% de la mitjana de la Unió Europea i notablement
inferior al 2,7% d'Estats Units i del 2,98% de Japó. En el
sector empresarial existeix una sensació que s'està deixant
escapar l'oportunitat d'aprofitar el procés de convergència
econòmica amb Europa per avançar en aquest camp tan estratègic.
La causa principal d’aquest fet, la trobem en l'escassetat de
multinacionals del sector de la indústria en el nostre país i
l'existència de grans grups empresarials nacionals dedicats a
les activitats del sector de serveis, sector que no es destaca
especialment com un gran inversor en investigació i
desenvolupament.
Un
cop vist aquest panorama, cal reflexionar sobre cap a on han
d’anar les línies estratègiques del teixit empresarial, tenint
en compte que l'objectiu inicial de qualsevol empresa és i ha de
ser guanyar diners, els objectius d'expansió empresarial han de
tenir en compte l'existència dels 3 milions i mig de persones
amb discapacitat (més d'un 9% de la població de l'estat
espanyol), deixant de banda a col·lectius amb mobilitat reduïda
(com persones grans o persones obeses), amb les que augmenta
notablement el target de mercat potencial.
Per tant, és necessari i de vital importància per
al sector empresarial que s'estableixi una cooperació entre les
entitats representatives del sector de la discapacitat i les
empreses que treballen en l'àmbit de les noves tecnologies, per
aconseguir que els productes siguin útils a les persones, amb o
sense discapacitat. Aquesta nova concepció permet considerar a
la discapacitat com una manifestació més de la diversitat
humana, que una societat inclusiva i oberta a d’acollir com
element enriquidor de la seva essència. Per tant, la no
prestació en condicions de dret universal d'un bé o servei, ha
d’estar considerat un atac directe al dret civil d'igualtat de
tracte i per tant, un acte de discriminació prohibit i perseguit
per l'ordenament jurídic.
Així doncs, cal plantejar una nova interpretació
del concepte de "Disseny per a tots", en el que es fa necessària
la implicació de tots els seus protagonistes, per aportar la
seva visió i les seves necessitats per a la investigació i
aplicació de les tecnologies.
D'una banda hem de preveure la participació dels
professionals (enginyers, arquitectes, metges etc.), per als
quals, aquesta tasca, ha de suposar una ocasió per a aprofundir
i ampliar el radi d'acció de la seva professió per prestar
servei a la comunitat, amb independència de complir amb un
imperatiu ètic i legal.
D'altra banda hem de contar amb la participació
de les entitats representatives de les persones amb
discapacitat. Aquest col·lectiu no ha de ser considerat com
pacients o persones objecte d'atenció, sinó com persones amb
voluntat i opinió per a prendre decisions en els processos
d'investigació i desenvolupament de les tecnologies, de les que
han d’ésser usuaris finals.
Com a tercer actor, hem de preveure la
responsabilitat de les administracions públiques, que han
d’assumir el paper de defensors del marc de relació en el qual
han de moure's els diferents interessos que conflueixen en tot
el procés. Per tant, aquest paper es clau en la garantia dels
drets dels ciutadans en general i de les persones amb
discapacitat en particular.
Si tenim en compte que la
construcció de la societat del futur, requereix un compromís
col·lectiu per a què tothom gaudeixi dels mateixos drets i
llibertats, sense discriminacions ni marginacions de cap mena.
Veurem que el foment en la utilització de les tecnologies ha de
ser el referent en qualsevol política amb garanties de govern.
Per tant, no ens podem permetre el luxe de no
complir les expectatives que tres milions i mig de persones han
posat en l’impuls de les tecnologies de la rehabilitació, han de
suposar per a la seva millora de qualitat de vida. |
